Aprenentatge
És escarlata, el cel que empeny la tarda
quan el mirall del vent
amenaça els xiprers
i el blau desig s'encega entre els baladres.
Encara, avui,
et saps adolescent:
vulnerable, ensonyat,
irreverent.
La bellesa, en temptar-te,
no minva ni s'engreixa:
escalfa, com el vent,
el ventre d'un estany de riba immensa.
Tanmateix, amb els anys,
enllà del foc i l'aparença,
allò intuït s'encarna
en verb i pensament:
la joventut celebra,
la maduresa esprem.
Però la incertesa
és sempre la mateixa.
Poema del llibre inèdit Contraventor, de Lluís Calvo
Extret de www.poesia.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada