Però en la sequedat arrela el pi
crescut
des d'ella cap al lliure vent
que
ordeno i dic amb unes poques lletres
d'una
breu i molt noble eterna paraula:
m'alço
vell tronc damunt la vella mar,
ombrejo
i guardo el pas del meu camí,
reposa
en mi la llum i encalmo ja la nit,
torno
la dura veu en nu roquer del cant.
Llibre de Sinera, cant XL
Podeu
escoltar aquests versos en la versió que en va fer Raimon i que trobareu en
l'àlbum Integral de la seva obra,
CD 3: Cançons
de la roda del temps i d'altres poemes de Salvador Espriu.
El
teniu disponible a la biblioteca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada