Fedra
Em preguntes si em sento contenta. No, no ho estic.
Teseu
Què trobes a faltar, la teva llunyana illa, la teva estranya família, els teus costums? Però ara ets la meva dona, ets la reina d'aquí i et deus a les lleis d'aquí.
Fedra
Ho sé i ho accepto. Però els lligams antics no es rompen mai del tot.Una altra Fedra, si us plau.
http://www.anyespriu.cat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada