Us recomanem la lectura de la novel·la Fosca: aquesta nit no hi ha lluna plena, de Care Santos.
Qui s’enamora tria -potser per primer cop- el seu propi
camí. Deixa enrere una etapa de la seva vida i obre la porta d’un món estrany i
desconegut. Potser ha de vèncer la inseguretat, la solitud, l’estranyesa, per
tal de reconèixer-se en els ulls d’una altra persona.
Aquesta novel·la és molt més que la història de dues
criatures de la nit que necessiten trobar-se. És una història que parla de
créixer, d’escollir, de buscar -i trobar- el lloc del món que ens pertany i,
sobretot, la persona amb qui compartir-lo. És probable que no sigui fàcil, però
convé lluitar per allò que de debò val la pena.
L’Abel té disset anys, viu amb la seva mare i es passa les
nits davant de l’ordinador; no ha sortit mai de casa i només es relaciona amb
el món exterior a través d’internet. És un vampir i el seu dia a dia és bastant
complicat, fins que una nit topa amb el bloc de la Fosca.
Fosca és el nickname de l’Olívia, una altra adolescent
incompresa amb una família força terrible. Ella pot sortir de casa, però amb
precaució, sobretot si hi ha lluna plena.
A poc a poc, l’Abel i l’Olívia descobriran que tenen moltes
coses en comú. Voleu saber quines són? Doncs emporteu-vos aquest llibre en
préstec i tindreu totes les respostes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada