L'Emili Teixidor més irònic i actual, ja el 1995

Us oferim aquesta troballa feta en rellegir alguns dels textos del recenment desaparegut Emili Teixidor. Ell mateix va llegir aquest text en un programa de Catalunyà Ràdio, on col·laborava en aquella època. Com veureu, malgrat ser escrit l'any 1995, és de plena actualitat.

Emili Teixidor. Les contraportades del matí de Catalunya Ràdio.

Barcelona: Edicions de La Magrana, 1996.

  

Dimarts, 2 de maig de 1995

Els borratxos diuen que alguna cosa dolenta deu tenir l'aigua que s'hagi de beneir. De la mateixa manera podríem dir que alguna cosa diabòlica o problemàtica deu tenir el treball, la feina, que li dediquin una festa. I si no ¿per què no hi ha una festa, o una diada especial, dedicada als ganduls, als hereus, als rendistes o als accionistes majoritaris i minoritaris que pateixen més? Segons la Bíblia, el treball és un càstig diví, i el paradís

terrenal se'ns presenta com un lloc on tot és platxèria  i distraccions. Potser no és tanta casualitat que Port Aventura s'inaugurés ahir, festa del Treball, com un petit paradís de vacances: com que cada cop hi ha menys feina, tindrem més temps per dedicar a les distraccions en els paradisos particulars o artificials. El mal és que si no s’ha nascut al paradís, cal pagar amb diners per entrar-hi. Ara que veiem una feina per sempre i segura com una mena de paradís, pensem que no hi ha paradisos eterns, i la psicologia ens diu que per fer-nos adults i forts cal sortir de tots els paradisos, però mai ser-ne expulsats. L'expulsió del Paradís terrenal l'ha pagada molt cara la humanitat, i haurem de reflexionar que no ens costi tant l'expulsió o l'extinció de tants llocs de feina.

Diu que fins el 1956 1'Església no va acceptar la festa de 1'1 de maig i encara amb el patrocini de Sant Josep «artesà», res d'obrer, que fa pudor de sofre. I això que la festa se celebrava des de 1889. I és que l'Església necessita «temps i tranquil.litat» per reflexionar sobre les coses d'aquest món, com han demanat aquests bisbes argentins davant les acusacions de connivència amb els militars assassins que ara confessen que van llançar milers de detinguts al mar.

«Temps i tranquil.litat» és el que necessitem tots per fer la feina ben feta i fins i tot per buscar-ne, de feina. El mal és que cada dia que passa l'atracció dels nous paradisos i aventures és més gran, i la feina més escassa. Potser, anys a venir, en lloc de celebrar el dia del Treball, haurem de celebrar el dia de la recerca del Treball i, sobretot, si hi ha sort i ens arrisquem prou, la festa de la Trobada del Treball, que aquesta sí que per a tothom seria una gran diada. Podríem celebrar-la amb la lectura del Paradís retrobat, un clàssic massa oblidat.