3 d’octubre de 2013

Any Espriu


Però en la sequedat arrela el pi
crescut des d'ella cap al lliure vent
que ordeno i dic amb unes poques lletres
d'una breu i molt noble eterna paraula:
m'alço vell tronc damunt la vella mar,
ombrejo i guardo el pas del meu camí,
reposa en mi la llum i encalmo ja la nit,
torno la dura veu en nu roquer del cant.


Llibre de Sinera,  cant XL


Podeu escoltar aquests versos en la versió que en va fer Raimon i que trobareu en l'àlbum Integral de la seva obra, 
CD 3: Cançons de la roda del temps i d'altres poemes de Salvador Espriu.

El teniu disponible a la biblioteca.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada