Amb aquests versos del seu llibre Cementiri de Sinera, a banda de descriure'ns el seu paisatge, el poeta incideix en un dels temes més significatius de la seva obra, el de la mort.
I
Pels rials baixa el carro
del sol, des de carenes
de fonollars i vinyes
que jo sempre recordo.
Passejaré per l'ordre
de verds xiprers immòbils
damunt la mar en calma.
II
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record dels dies
que són passats per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada