És per commemorar aquesta data que us proposem la lectura d'un poema de Elegia de Vallvidrera, dins el recull Passeig d'aniversari, escrit pocs mesos abans de la seva mort.
IV
Ara puc dir: sóc a la font i bec,
i bec fins a morir-me
de set de voler més no sabent què,
que és així com no es mor
en veritat del tot: vivint en la fretura
d'alguna cosa sempre.
Sense fretura, què seria de nosaltres,
aquests a qui fou dat el privilegi
de la santa follia de ser càntic,
vent desfermat, incendi
que es destrueix a si mateix, mentre salvades
queden les coses que tocà i més pures.
Oh, il·luminats! La nostra
comesa humil: obrir del tot orelles
al primigeni cant
i declinar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada