Fermat al pal, sord a la veu,
al cant pervers, ja lluny del freu,
cap al retorn,
solcat esforç, la nit arreu
esdevé jorn.
Sempre dreçat, menysprea l'or,
llot d'afalacs, gran pes de llor
a fràgils temples. Cap tresor
no val genolls
flectats. Magnànim cor,
vessa't a dolls.
(estrofes del poema Món de Maria Àngels Freixanet)
dins el llibre: PER A LA BONA GENT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada