24 de maig de 2013

Any Espriu

La mà anava i venia dibuixant subtileses amb l'agulla. Es parava, recomençava, es parava altre cop. 
El treball minvava i els dits es movien de pressa, delerosos d'acabar aviat. El fil deixava a la roba un camí de fantasia, ja daurat, ja blau, ja groc. Saltava, serpentejava per la blancor de la tela, s'entortolligava, es nuava tot sovint. En la foscor del fons de la capsa lluïa la falsa plata de les estisores. S'estaven molt quietes, callades, ulleroses d'ensopiment. De tant en tant sortien de la presó, tretes d'una revolada, i saltironejaven desfent puntades, camejant grotescament per l'aire.

Paràgraf extret de Laia.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada