17 d’abril de 2013

Any Espriu

Fedra
Em preguntes si em sento contenta. No, no ho estic.


Teseu
Què trobes a faltar, la teva llunyana illa, la teva estranya família, els teus costums? Però ara ets la meva dona, ets la reina d'aquí i et deus a les lleis d'aquí.


Fedra
Ho sé i ho accepto. Però els lligams antics no es rompen mai del tot.

Una altra Fedra, si us plau.










http://www.anyespriu.cat/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada