Amb el curt bec romp el cristall
prim de la nit, d'un jurament,
i plores molt amargament.
Ai, fonament tant ben bastit,
mai no tindràs ni pau ni oblit!
Claus, contestada autoritat
en el ramat sense unitat.
Fel de poder ambigu, fang,
reflexos d'or mesclat amb sang:
això et pertany, i res no mou
a perdonar-te, car saps prou
què vas negar, pedra. Després,
et cal plorar per sempre més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada